volar

Com estrelles penjades al cel,
vull volar, caminar per aquest
aire fresc.
Però ser perfectament que no pot ser, en aquesta realitat no.
Tan sols en màgics somnis
podria aconseguir tal poder.
Somnis on les meves màgiques
ales feien del silenci la melodia
perfecte, componien cançons
per respirar.

La poesía al llarg de la história

1. L‘edat antiga

 

- Producció lírica Oriental, és la que assoleix grans moments.

- S’escriu el els càntics à estimar entre un home i una dona:

       Explicació de la part del home en el text 1:

       Descriu físicament la noia i en fa comparacions del cos amb llocs, alguns objectes…

       Explicació de la part de la dona:

       Comenta el que sent en vers el seu estimat i la passió que sent per ell. I també      explica moments en els que estan junts.

- Lírica grecollatina, te una gran varietat de temes i formes métriques eleborades.

        Text 2:

        Explica la dura vida d’un llenyetaire, i acaba fent una crítica de la societat de l’època.

        Text 3:

        Es lamenta, es queixa d’aquells que elegeixen la guerran avans que l’amor, altre cop crítica la societat.

        Text 4:

         És un poema d’amor, on la dona justifica el que sent per ell.

 

2. L’edat mitjana

 

- Segle XII – Segle XIII. S’escriuen poemas a Provença en provençal. Els poemes també es cantaven.

Aquesta literatura té una gran elaboració mètrica i estròfica, normalment aquests tipues de poemes parlen d’amor.

          Text 5:    

           Intenta descriure l’amor en vers la seva terrta, Provença, i ho fa amb sentiments intims, no de manera superficial.

- Francesco Petrarca va ser el primer eurupeu modern.  

          Text 6:

           És sent confús i pateix per la persona que tan estima.

- Ausiàs marc, cavaller i poeta que parla de la mort i de l’amor.

           Text 7:

            Fa una comparació entre els seus sentiments i la marxa, fugida d’un animal per un desert.

 

3. L’edat moderna

      

- Carpe diem, significa: Gaudir el moment, que la vida es fugaç, passa ràpid.

- Pierre Ronsard, un poeta francès del reneixament.

             Text 8:

              Vol fer veure a la dona de qui ell està tan enamorat que si no està amb ell ara després s’en penedirà.

- Jean de la Fontaine, escriu les faules.

              Text 9:

               Ve a dir que la gent garrepa els hi surt les coses malament ja que ho fan tot amb presses, és millor pensar-ho tot abans d’actuar.

- Final del segle XVIII es produeix l’arribada del romanticisme, on hi ha un canvi en el escriure: Ara no es parla de sentiments sinó de fantasia.

- Friedrich Schiller fa teatre i poesía i parla de la llibertat i la justícia.

           Text 10:

           És la descripció d’un bosc amb un riu.    

4. L’edat contemporània

      

- Segle XIX. Les idees xoquen amb les normes socials. És formen moltes injustícies i s’intenta afrontar.

           Text 11:

           Descriu l’amor perdut, recordant-lo amb tristor.

- Segle XIX. Apareix el simbolisme, un moviment poètic, donant importància a l’aspecte del poema i al poder del simbolisme en les paraules.

           Text 12:

            Compara la simple caça d’una gavina amb la censura dels poetes.

- Segle XX. Hi ha una gran varietat de formes i temes. Reflexionant sobre la vida. En aquest segle s’inventa el caligrama o poema visual.

- Joan Salvat Papasseit, poeta avanguardista escriu el poema: La rosa als llavis.

- Joan Margarit, poeta profílic, és realista i parla sobre la vida.

           Text 13:

            El poeta Joan Margarit, recorda els primers temps de la relació amb la seva dona i la compara amb el present i s’adona que res ha canviat.

- Konstanainos Kavafis, un poeta grec que té un pensament pesimista i parla molt sobre el pas del temps i la vida.

            Text 14:

             Fa referència a un vell i el seu pas del temps. Era molt innocent i ara ja és gran.

- Vincent Andrés Estrellés, poeta valencià, aquest reflecteix l’aura de la realitat de la injustícia.

            Text 15:

             És reflecteix el sentiment d’un home que s’ha secrificat per un poble i per la seva gent.

És molt esquemàtic, t’has menjat informació rellevant. Havies de fer un resum, no un esquema. No et serviria per estudiar el tema. A més, hi ha moltes faltes. Tens un Suficient molt just perquè has interpretat els poemes. 

exercici 29. pàgina 133

Maria mercè Marçal, autora del poema que hem llegit fa uns moments va néixer el 1952 i va morir l’any 1998. La seva poesia és feminista, doncs expresa els seus sentiments i critica  la societat. A més de fer poesia, també escriu novel·les.

El poema ’sextina reivindicativa’, és una quieixa contra tant de treball, la poetessa vol estar amb la seva parella. Parla d’amor.

Primer, expressa el seu desig, tot seguit fa saber que no pot ser però que és el que sent. A continuació  fent servint metáforas diu que el desig és molt fort, que per molts diners que li donin ella l’únic que vol és tenir dies lliures. Tot seguit, expressa que vol estar amb el seu estimat i es vol aïllar de la seva feina. En la darrera estrofa explica que el seu desig és tant fort que fa que no vagi a la feina per quedar-se amb el seu estimat. I finalment, remarca per derrera vagada el fet que la feina fa que no puguin estar junts i els roba el temps.

El poema té un to seriós, ja que en tot moment es reivindica contra la feina que li treu temps que podria aporfitar s’en amb la seva parella.La intenció és elegíaca, és un poema amb molt sentiment.

Aquest té 9 sil·labes, és una sextina, o sigui, que té 6 estrofes de 6 versos cada una.

S’hi poden observar preguntes retóriques, alguna metafora i una ànafora amb la paraula amor.
En conclusió, aquest poema de Maria Mercè Marçal és  una reclamació al fet de no poder gaudir el temps que ella voldria amb la seva parella.

Hi bastants errors d’interpretació. Però el més greu és la quantitat de faltes. S’ha de corregir abans, si no sembla que no t’importa fer-ho bé. Tens un 5 mooolt pelat.

Anys.

Aqui deixo un petit escrit en castellà.

Oir el caminar,
un dulce andar,
de un viejo anciano
ya cansado de ese peso tan cargado
de los años ya vividos.

Sentir la fragancia,
amarga olor,
de un mar cerrado
con colores estropeados
de estos años ya pasados.

Vivir entre la gente,
reir, llorar, aferrarse a ellos,
en una burbuja de amistad,
formada por esos años,
estos años que vivimos.

Aire.

Una senseció extranya

recorregué el meu cos

jo estava asseguda en un banc,

el qual la fina pluja havia deixat rastre.

Un aire dolç,

portat per la mar salada,

aixugava les gotes d’aigua.

Que desepereixíen en moments.

dies foscos.

Resulta tan fàcil amagar-se darrere una nova personalitat?,
ja sigui per por, gelosia, vergonya.
Un dia qualsevol mires al teu voltant,
tot no és tan perfecte com vas voler veure,
els amics que vas imaginar, t’han fallat,
si, tot el bonic desapareix, i et tanques per no veure’l més.

No, en aquells moments no es fa això.
No.
Mira les coses. Aprèn de tot.
Somriu als mals moments, si, les coses són difícils, però no fa falta acabar amb tot.
Simple però complicat.
Ja ho sé, també sofreixo, viu el dia a dia. És que hi ha coses doloroses, és que no tot és bonic.
Però comprèn, som aquí, en un món estrany, però ens toca viure, aprendre, sofrir i també riure.
Encara que sigui difícil, pràcticament impossible. Somriu en els moments dolents i bons. Trenca les normes.

No t’amaguis. Sigues tal com ets, és més bonic.

.Imagina.

Fragància marina
entre els meu dits.
Caigueren ocells del mar,
i el cel comença a riure,
jo corria amb els meus amics els peixos,
i el sol m’agafava de la mà.
Tot va ser molt estrany.
Això va ser la meva imaginació.

[El que fa el sol fet d'imaginar.]

redacció corregida. exercici 11 de la 72.

És imprescindible mantenir les idees clares, ja que si no ho fas podries caure en situacions difícils.

Això no vol dir que tinguis la raó, ni que els altres s’equivoquin. Sempre has d’escoltar, però també t’has de fer escoltar. Pot ser no tinguis la raó, però és el que tu penses i això ja és molt. Has de fer entendre als altres que cadascú veu les coses de diferent manera, així que tothom pot fer diferentes coclusions d’un mateix tema.

Si no tinguéssim diferents maneres de pensar seria molt avorrit, els humans estem fets per viure en societat, això vol dir que tots som socials, vol dir que  hem d’intercanviar punts de vista amb tothom.

Hi ha gent que és més tancada que altres, sense anar més lluny, jo mateixa sóc tímida. Hi ha molts cops que em costa expressar les coses, sobretot amb gent que no conec o gent on no hi ha prou confiança. Però no és cap inconvenient ser tímida per expressar els sentiments, sí que hi ha cops que t’ho quedes dins, però sempre hi algú que en un moment donat et pot escoltar, en aquest moment són els que fan que acabis explotant i expliquis tot el que et passa.

I també vull deixar clar, que sempre que t’expressis ho has de fer d’una manera adequada, sense evidenciar cap idea d’algú altre, és que té tot el dret del món a expressar-se amb llibertat.

Doncs bé, està clar que expressar-se és molt important per no fer-se mal a un mateix, a vegades és difícil, però després és un descans.

Ad: 2

Chr: 1,75

Chs:1,5

Corr: 1,75. Recorda que vermell vol dir falta d’ortografia, per tant, NO pots canviar la paraula sinó escriure-la bé.

Qual:2

Total: 9

Final: 7,6

exercici 11. pàgina 72

És imprescindible mantenir les idees clares, ja que si no ho fas podries caure en situacions difícils.

Això no vol dir que tinguis la raó, ni que els altres s’equivoquin. Sempre has de escoltar, però també t’has de fer escoltar. Pot ser no tinguis la raó, però es el que tu penses i aixó ja és molt. Has de fer entendre als altres que cadascú veu les coses de diferent manera P així que tothom pot fer diferentes coclusions d’un mateix tema.

Si no tinguessím diferents maneres de pensar seria molt avorrit, els humans estem fets per viure en societat, aixó vol dir que tots som social, ho sigui que hem de intercanviar punts de vista amb tothom.

Hi ha gent que es més tancada que altres, sense anar més lluny, jo mateixa sóc tímida. Hi ha molts cops que hem!! costa expressar les coses, sobretot amb gent que no conec o gent on no hi ha prou confiancia. Però no és cap inconvenient ser tímida per expressar els sentiments, si que hi ha cops que t’ho quedes dins, però sempre hi algú que en un moment donat et pot escoltar, en aquest moment es ????? el qual acabes explotant i ho treus tot.????

I també vull deixar clar, que sempre que t’expressis ho has de fer d’una manera adequada, sense evidenciar cap idea d’algú altre, és que té tot el dret de món a expressar-se amb llibertat.

Doncs bé, està cla que expressar-se es molt important per no fer-se mal a un mateix, a vagades es díficils, però després es un alleugament!!!!!!.

Ad: 2

Chr: 0,75

Chs:1,5

Corr: 0

Qual:2

Total: 6,25

exercici 10 pàgina 50.

L’Arale com ja ben sabeu, no fou sempre un robot, era ferralla, abans que el bo del Dr. Slump la fabriqués. Ella no tingué mai sentiments, però el cas és que d’ençà que va perdre el seu amulet, que no és la mateixa. Uns dies després que el perdés, va ser quan tothom s’adonà de l’estrany comportament del robot. Passejà pels carrers, amb la mirada perduda, sense un final concret. I des de llavors que no menja, quasi no parla, i vaga nit sí i nit també, pels carrers de la Vila del Pingüí.